PER LA INSTAURACIÓ DE LA DEMOCRÀCIA A EUROPA. Un esclau acomodat és un esclau… ¡No decideix…! per Nicolau Colomar i Lloret. La força espiritual d’Europa sembla que mor...

Nicolau Colomar

---

PER LA INSTAURACIÓ DE LA DEMOCRÀCIA A EUROPA
Un esclau acomodat és un esclau…
¡No decideix…!
Nicolau Colomar i Lloret

La força espiritual d’Europa sembla que mor. Una revolució no es fa per tal d’aconseguir un lloc de treball. Això és una bestiesa sense sentit. La Pàtria de les Llibertats s’ha traït a sí mateix. L’Èpica Heroica creativa de matriu individual, o dit d’altra manera, l’individualisme revolucionari, patrimoni exclusiu de la civilització occidental ha estat anorreat pel terrorisme de la satisfacció. La hipocresia criminal què els governants i els governats europeus han mostrat al món, sobretot des de la fi de la IIª Guerra Mundial fins ara, és l’expressió més clara del super-subdesenvolupament moral i del super-desenvolupament material, que té la seua culminació en l’actual ‘crisi’-més del 90% del capital és fictici o especulatiu- la qual cosa beneficia a uns pocs egoistes amb la complicitat de ‘la major part de la població’, travestida en ‘experts’ negociants -representats en aquest estat per les dos grans corporacions mafioses CCOO i UGT-.
I el què és més infame encara, si és possible, atenent a les expectatives d’una Declaració Universal dels Drets Humans, una fita excepcional en tota la història de la humanitat. Tot el tingladet està muntat al voltant de la lògica del benefici immediat. Una mercantilització exacerbada de les relacions personals que ha conduït a una paranoia desestructuradora dels nuclis familiars i de la confiança en general. Un enfonsament ètic degut a una visió economicista depredadora i empobridora de l’esperit. Una barbàrie amb connotacions clarament epilogals. Una mort no reconeguda. Una ocultació militant de la traïció mateix, perpetrada pels normals i corrents satisfets, què van utilitzar els principis superiors de llibertat i justícia, per tal d’assolir un estatus de comoditat, què els aïllés del patiment existencial d’estar en el món. Una traïció què estan començant a pagar molt merescudament.
La impossibilitat manifesta de reaccionar davant la situació, és la demostració més fefaent, del assassinat moral abans esmentat.
És en eixe context on adquireix la plenitud de sentit l’expressió possible, de noblesa espiritual, mostrada pels pobles rebels davant l’imperialisme oligàrquic europeu-estatunidenc.
L’exemple gloriós d’estos pobles, secularment menyspreats per la supèrbia dels occidentals, ha suposat un autèntic daltabaix a l’imaginari dels habitants de tot el planeta, ‘acostumats’ a l’hegemonia obsessiva del blanc.
És possible una via civilista al món tenint a la constel·lació multicolor dels pobles com a motiu principal.
Els nous fills de la llibertat ja estàn ací… .

Nicolau Colomar, sobiranista valencià republicà

Enviar   Imprimir  

< Anterior | Següent >