Josep Algarra, del partit República Valenciana - partit valencianista europeu, - coaligat amb Esquerra Nacionalista Valenciana i Estat Valencià en la coalició ‘PER LA REPÚBLICA VALENCIANA’ que es presenta a les properes eleccions del dia 9 de març – en la seua situació de descapacitat ha fet les següents declaracions:
“La vida quotidiana està plena de barreres arquitectòniques. Quan baixe la cadira de rodes del cotxe he d'anar per la calçada fins trobar un gual d’accés a la vorera. Això suposa un alt risc d’atropellament per vehicles motoritzats. La solució estaria en eliminar les rengleres de les voreres, en tota la ciutat. És més barat i benefícia tothom. Minoritàriament, hi ha comunitats de veïns, en connivència, per a no complicar-se la vida, amb els administradors, que boicotegen, fins a graus increïbles i mesquins, projectes fets pel col·legi d’arquitectes, en els que es contemplen la possibilitat tècnica de baixar els ascensors a peu de carrer.
Les mesures necessàries per eliminar les barreres arquitectòniques només es poden fer amb voluntat política per promoure una normativa que castigue als infractors. Caldria simplement una llei que obligue, quan siga possible tècnicament, a realitzar intel·ligentment les reformes oportunes.
Per ocupar un càrrec públic hi ha que patir la realitat. L’accessibilitat és una realitat tan pròxima, tan quotidiana i passa tan desapercebuda que hauria que obligar als càrrecs electes, no solament a aprovar un carnet d’accessibilitat, sinó que hauria que obligar-los a validar-lo i hauria de fer-los un seguiment pel seu bon compliment, i que puguen haver sancions al respecte del seu incompliment. Zaplana, va signar la llei autonòmica que reconeix el dret dels afectats però per exercir-lo han de pagar de la seua butxaca. A Lerma no li va interessar ni això. Les delegacions del PSOE i del PP al País Valencià només pensen des de Madrid.
Ara el PSOE acaba de ratificar la Convenció de l’ONU sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat quan encara no han aplicat ni desenvolupat mai, a l’igual que el PP, la LISMI (la llei d’integració social del minusvàlid de l’any 1975) això deixa en evidència una vegada més la naturalesa dels governants espanyols. Una vegada més es constata que no més un Estat Valencià propi, la República Valenciana, pot plantejar solucions que els partits dinàstics espanyols ens negaran de continu davant les seues pròpies prioritats.