Capítol I
SOBRE IDENTITATS.
FUSTER VA SER MASSA FUSTER.

Capítol II
L'ESPILL QUE ENS ACULL


Llegir més

Llegir més

CRISI, article de Nicolau Colomar & Josep Algarra, membres de República Valenciana-partit valencianista europeu.
Amb la crisi del 1973, el sistema capitalista havia arribat a la seua realització. La manera de poder mantenir-lo en funcionament va ser la de convidar al festí a tots aquells amb capacitat d’estalvi de les classes socials fins aleshores excloses. Les conseqüències van ser l’exacerbació paroxística de la corrupció moral generalitzada de la societat occidental, la destrucció del sistema econòmic productiu i la seua substitució per un sistema econòmic financiaritzat fortament.
Llegir més

Cal canviar de règim i d’estat, aquest està putrefacte

Si no ens agrada el que veiem podem fer dues coses intentar canviar-lo o mirar per a altre costat. El problema és que els polítics dinàstics governen sense por i amb prepotència. Saben que estan treballant per a les oligarquies que van portar de nou als borbons per a continuar els negocis que ja feien amb Franco. Els seus negocis estan fora de perill amb els dos partits dinàstics PP i PSOE.
Llegir més

La matinada del 13 d’octubre algú va llançar una pedra i va trencar un vidre de les finestres de la seu del Bloc Nacionalista Valencià. El 9 d’octubre pel matí vaig acompanyar el Bloc Jove en la processó cívica on rebíem els crits d’alguns titllant-nos de catalanistes i d’antiespanyols. En Gandia, dies abans, una altra pedra feria greument a una regidora del BLOC d’Alqueria de la Comtessa quan participava en un acte del Correllengua.
Llegir més

La ‘crisi econòmica’ no és una crisi econòmica, és l’expressió natural del sistema de producció capitalista, també anomenat Capitalisme quan el Capital, és a dir els mitjans de producció –sòlids i eficients que creixen i es reprodueixen globalment a partir del seu propi funcionament- els tenen en propietat una part de la humanitat que esdevé una minoria i podríem donar-li també el nom de Socialisme real (el que realment ha existit) quan aquesta minoria, posseïdora del Capital, és la burocràcia d’un partit únic. Esta forma de produir té com objectiu l’obtenció, per part de qui té el Capital - sense entrar en consideracions de com s’ha obtingut- dels màxims beneficis dineraris amb els mínims costos.
Llegir més